Una noia i un soldat és la primera novel·la que teresa pàmies va acabar a barcelona, el 1972, quan acabava de tornar dun exili que shavia allargat més de trenta anys. va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir ne taxativament la publicació. protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb lautora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions lexperiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig duna trama amorosa intrigant i corprenedora. fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» com podem llegir en el subtítol de lobra surt a llum cinquanta anys després que la censura lhagués interceptada.
