Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. mentre els cirerers es despullen, la llei de lhivern simposa recordant nos que per renéixer cal deixar anar. amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible linvisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau dorella, lamor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència. «i a les nits glaçades, sota un pam de neu, la primera flor començava a empènyer, ensenyant a la gent daquest poble el que costa tant de creure».
